Ara fa vint anys, el 30 de novembre de 2000, el Palmerar d’Elx assolia el reconeixement de Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Aquesta distinció subratllà el valor únic del bosc de palmeres més gran d’Europa, però sobretot passà a protegir el sistema agrari que el fa possible.

La dimensió del Palmerar d’Elx ho és precisament per les seues repercussions culturals, ambientals i paisatgístiques en un poble que, més enllà de reconéixer com un símbol aquesta exòtica i verda estampa, té el mèrit d’haver conservat l’ecosistema agrícola i el sistema de regadiu dels horts des de l’època musulmana.

Eixe fou l’èxit de la candidatura que es va presentar fa ja dues dècades davant el Comité de Patrimoni de la UNESCO en la ciutat australiana de Cairns, fer valdre l’agrosistema que al llarg dels segles ha permés que Elx siga l’oasi enmig d’un clima semiàrid.

Ara ens trobem a les portes d’una nova llei del Palmerar que, a la fi, s’actualitza –la vigent és de 1986– i reconeix el valor de l’agrosistema que l’acompanya. Alhora, blinda aquest tresor natural de la pressió urbanística i preveu estratègies de creixement dels horts per ampliar el patrimoni a la ciutat.

El ple del Consell de la Generalitat Valenciana aprovà en el mes d’agost l’avantprojecte d’aquesta nova norma que està a l’espera de ser tramitada en les Corts per a la seua aprovació definitiva. Aquest serà el punt final del treball que durant l’anterior legislatura l’Ajuntament i els experts realitzaren amb el clar objectiu d’aconseguir una llei que garantira la salvaguarda del Palmerar.

La nova norma declara Bé d’Interés Cultural tant el Palmerar històric com la seua zona d’amortiment, assegura el finançament del manteniment per part de les administracions autonòmica i local i dota de major autonomia a la junta gestora del Patronat del Palmerar que passa a tenir potestat sancionadora, a més de crear el servei d’inspecció del palmerar.

En aquest text en tràmit es passa de protegir només a la palmera datilera a salvaguardar també els horts de palmeres amb el seu sistema de regadiu, agrupacions de palmeres, exemplars singulars, les construccions tradicionals i l’ofici de palmerer i l’artesania de la palma blanca, que passaran a ser declarats Béns d’Interés Cultural (BIC).

Parlem, per tant, d’una llei que passa a reconéixer la vertadera dimensió d’aquest patrimoni natural i la dota d’eines per assegurar la seua pervivència al llarg de les següents generacions.

La tramitació de la nova llei és una de les majors contribucions que es pot fer al Palmerar en un aniversari com el que ara celebrem. També ho ha sigut l’estratègia de lluita contra el morrut roig desplegada per la Regidoria de Palmerar en l’anterior legislatura, amb Antonio García al capdavant, a través de la qual es va aconseguir controlar una plaga que amenaçava greument el futur del nostre patrimoni de la humanitat.

Però encara ens queda camí per recórrer i per això és fonamental que des de l’Ajuntament desenvolupem ja el Pla d’Ús i Gestió del Palmerar i que en l’actual tramitació del nou PGOU incloguem les disposicions que preveu la llei per assegurar que aquest símbol únic del municipi d’Elx té garantida la seua viabilitat, al mateix temps que es converteix en una eina eficient en la lluita davant del canvi climàtic.

Li ho devem a tantes generacions d’il·licitans que des del segle X han treballat, protegit i estimat els horts. S’ho mereixen els primers ciutadans que es mobilitzaren en defensa del Palmerar a finals del segle XIX quan tingueren lloc tales massives d’horts amb el creixement de la ciutat.

Els il·licitans i il·licitanes tenim el privilegi de tenir aquest patrimoni únic. Tenim la sort d’explicar que, més enllà d’un parc, com esperen molts visitants, els nostres horts de palmeres són el cor mateix de la ciutat, un ecosistema agrari que conforma la manera de viure i entendre Elx.

El nostre deure és, com a mínim, llegar-lo a les pròximes generacions amb les majors garanties.